Resultats de cerca

Vull comprar un pis

Actualment les formes més habituals de cercar pis són a través de portals immobiliaris a internet, mitjançant una agència immobiliària o a través d’un Personal Shopper Immobiliari (PSI). En el primer cas els portals amb major oferta immobiliària són Fotocasa, Idealista i Habitaclia; tots disposen de cercadors perquè puguis seleccionar les característiques del teu pis ideal. Les agències disposen de carteres pròpies, amb l’avantatge que coneixen tots els detalls dels pisos, de manera que t’estalviaràs temps i estaràs assessorat per un professional. El Personal Shopper Immobiliari (PSI) és un professional especialitzat en trobar, entre tota l’oferta d’agències i particulars, els pisos que encaixin les teves preferències, seleccionar els millors i negociar el seu preu per a tu. es un profesional especializado en encontrar, entre toda la oferta de agencias y particulares, los pisos que encajen tus preferencias, seleccionar los mejores y negociar su precio por tí.
El més recomanable és posar en venda el teu pis i començar a buscar al mateix temps. Cal tenir en compte que com a venedor sempre podràs rebutjar una oferta que arribi massa aviat, però si necessites la venda del teu pis per comprar un altre, com a comprador és molt arriscat tancar un tracte sense tenir la venda del teu pis tancada. La situació ideal és que primer trobis un interessat en el teu pis i formalitzis un contracte d’arres (veure punt 8) amb ell. En aquest contracte rebràs un lliurament de diners a compte que pots fer servir per reservar el pis que t’interessi. També es fixarà una data màxima per al lliurament del teu pis, que hauria de permetre trobar el pis que estàs buscant.
Si necessites finançament per comprar el teu pis, el més recomanable és que abans de començar a visitar pisos t’informis de les condicions hipotecàries en diverses entitats o a través d’un assessor financer. Encara que no et decideixis per cap hipoteca en concret, l’important és que disposis de la informació sobre quant et pot costar la hipoteca que vols pagar. Això et permetrà centrar la recerca en preus que s’ajustin a les teves necessitats. Un cop hagis localitzat el pis que t’interessi serà el moment de negociar amb l’entitat que t’ofereixi les millors condicions.
A l’hora de realitzar la compra d’un pis, hauràs de fer-te càrrec de diverses despeses: Notari: Hauràs abonar els honoraris del notari per realitzar l’escriptura de compravenda. Els honoraris són taxes fixades pel Govern, però poden variar depenent del preu del pis o l’extensió de l’escriptura. Solen oscil·lar entre un 1% i un 1,5% del preu de compra. Registre de la Propietat: Un cop signada l’escriptura aquesta s’inscriu en el Registre de la propietat, perquè quedi constància pública del canvi de propietari. Les despeses d’inscripció no són fixes i variaran segons el valor de l’immoble i les seves característiques. No sol superar l’1% de el preu final. Es pot delegar aquesta gestió en una gestoria abonant els seus honoraris. ITP (Impost Transmissions Patrimonials): És un impost que grava la compra d’un habitatge de segona mà. L’import varia segons la comunitat autònoma. A Catalunya és del 10% del valor de compra indicat l’escriptura de compravenda. S’ha d’abonar un cop realitzada l’escriptura de compravenda i es pot delegar aquesta gestió en una gestoria o en el mateix Notari abonant els seus honoraris. Hipoteca: Si compres l’habitatge amb hipoteca, hauràs de sumar a les despeses Impost d’Actes Jurídics Documentats, a més de les despeses que et cobri la teva entitat financera (taxador, despeses d’obertura …). L’import d’aquest impost varia segons la comunitat autònoma i t’assegura la inscripció de la hipoteca en el Registre de la Propietat. Si el teu habitatge el compres a Barcelona et correspon abonar un 1.5%
Es tracta d’un professional immobiliari especialitzat en els processos de recerca i selecció de pisos d’entre tota l’oferta de mercat de particulars i agències. Les seves funcions són guiar-te i assessorar-te durant tot el procés de recerca i compra, buscar pisos que s’ajustin als teus criteris específics en les zones que necessitis, presentar-te tots els que estan disponibles al mercat i recomanar els millors perquè escullis els que vols visitar. Una vegada que hagis pres la decisió de compra, el Personal Shopper Immobiliari s’encarregarà de la negociació i el tancament de l’habitatge, comptant amb l’avantatge que és expert en el mercat i sempre vetllarà pels teus interessos. El seu objectiu és trobar el pis que tu necessites de manera segura i eficaç, estalviant temps i dubtes.
Les arres o contracte d’arres, també conegut com a bestreta, és un contracte privat on el comprador i el venedor manifesten el seu mutu interès en la compravenda d’un immoble o habitatge i pacten les condicions i terminis per a la compra d’aquest, lliurant com a prova una quantitat de diners en concepte de senyal (a compte de l’preu). Forma part dels denominats precontractes, atès que el que s’està contractant és l’obligació de signar un contracte (el de compravenda) en el futur. Hi ha tres tipus d’arres en funció de la intenció de les parts: Confirmatòries, penals i penitencials. El més habitual és signar unes arres penitencials, que indiquen que, en cas que el comprador desisteixi de comprar, perdrà la quantitat lliurada, i si és el venedor el que desisteix, haurà de tornar doblada la quantitat rebuda; segons indica l’article 1454 del Codi Civil. És habitual que, si la compravenda es fa mitjançant la intermediació d’una agència, sigui aquesta qui redacti el contracte, ja que la seva posició es suposa neutral i vetllarà pels interessos de comprador i venedor. De totes maneres sempre és recomanable que consultis el document amb un advocat abans de signar, ja que et podrà indicar a què et compromets amb les clàusules signades.
L’elecció de Notari correspon a qui li correspongui pagar els honoraris notarials. En el cas de Catalunya, l’article 531.6 de el Codi Civil català recull que “les despeses de l’atorgament de l’escriptura i de l’expedició de primera còpia i les altres despeses posteriors a la transmissió són a càrrec dels adquirents, llevat que una disposició especial o un pacte estableixin el contrari. És a dir, serà el comprador qui decidirà la Notaria i abonarà els costos de transmissió.
Ha de ser el nou propietari, o la persona degudament autoritzada per aquest, el que realitzi les gestions per canviar la titularitat dels subministraments o donar-los d’alta amb les respectives companyies. Serà de molta utilitat comptar amb les últimes factures, cèdula d’habitabilitat, certificats d’instal·lació i butlletins.
Un cop signada l’escriptura de compravenda el nou propietari disposa de 30 dies hàbils comptats des de la data de transmissió per abonar l’Impost de Transmissions Patrimonials (I.T.P). El pagament d’aquest impost s’ha de fer a l’Oficina d’Hisenda que correspongui al lloc on es troba situat l’habitatge que s’adquireix, amb independència de quin sigui el lloc on s’ha signat l’escriptura de compravenda. El següent pas, un cop abonat l’ITP, és presentar l’escriptura en el Registre de la Propietat corresponent per a la seva correcta inscripció. És convenient comunicar el més aviat possible a l’administrador o president de la comunitat la venda i les dades de el nou titular. D’altra banda, cal canviar la titularitat dels subministraments d’aigua, llum i gas o iniciar les gestions per sol·licitar la seva alta amb les respectives companyies.

Com a possible interessat hi ha una sèrie de documentació que podem consultar i que ens ajudarà a assegurar-nos que els aspectes fonamentals de l’immoble estiguin en regla. És el deure de l’agència immobiliària o el propietari el tenir aquesta documentació a disposició de possibles interessats:

Cèdula d’habitabilitat en vigor. (Veure apartat II-3)
Certificat d’eficiència energètica. (Veure apartat II-4)
Nota simple informativa: Document emès per un dels Registres de la Propietat que ens indica qui és el propietari d’un immoble determinat, les càrregues que pugui tenir i una breu descripció de l’immoble. Es pot obtenir al Registre de la Propietat
Acreditació de les despeses que afecten l’immoble: Un rebut recent de la quota de la comunitat de propietaris i l’últim rebut de l’I.B.I. (Impost de Béns Immobles)

Pel que fa als documents necessaris per a la signatura davant notari, serà aquest qui ha de vetllar perquè tota la documentació pertinent es presenti el dia de la signatura de la compravenda, concretament el títol original de propietat, el Certificat d’aptitud (ITE) i el Certificat de la comunitat de propietaris, a més dels que ja hem esmentat anteriorment.

Vull vendre el meu pis?

IBI (Impost de Béns Immobles): Malgrat que habitualment el seu pagament és fraccionat, l’IBI és un impost anual, de manera que el propietari que ven el seu pis és el responsable de pagar l’IBI de l’any en què el ven. Per exemple, si vens el teu pis el 21 de febrer de 2016, hauràs de pagar l’IBI de tot el 2016. Plusvàlua municipal (Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana): Ha de pagar el venedor, i el seu import es calcula sobre l’increment de valor experimentat pel pis durant el temps que ha estat propietari. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ofereix a la seva pàgina web una eina per poder calcular l’import i la possibilitat de tramitar-lo en línia. IRPF (Impost de la Renda a les Persones Físiques): Si el pis que has venut era el teu habitatge habitual (estaves empadronat a ell), tens un termini de 2 anys per a reinvertir els beneficis, però si no ho fas en el primer any, has de deixar constància en la declaració de la renda d’aquest any per no pagar per “guany patrimonial”. 

Podràs descomptar l’import de el nou pis que et compris del benefici obtingut per la venda del teu. Majors de 65 anys o persones en situació de dependència severa estan exemptes de pagar aquest impost (si el pis era el seu habitatge habitual). Per pagar l’impost hauràs declarar l’operació en la declaració de la renda, que has de presentar al mes de juny de l’any següent a la venda. Aquest impost només es paga si s’ha obtingut un guany entre el valor que tenia l’immoble quan ho vas comprar i el que té quan ho vens. 

Per exemple, si l’immoble va costar 100.000 € i el vens per 200.000 hauràs de declarar els 100.000 € de benefici. L’import a pagar, va des del 21% els primers 6.000 euros, passant al 25% dels 6.001 als 24.000 i el 27% a partir dels 24.000 euros. Per tant, en el cas dels 100.000 € anteriors, hauríem de pagar a hisenda: Benefici net obtingut per la venda: 100.000 € 21% 6.000 €: 1.260 € 25% de 18.000 €: 4.500 € 27% de 76.000 €: 20.520 € total a pagar en la declaració de la renda: 1.260 + 4.500 + 20.520 = 26.280 €

En compliment del reial decret 235/2013, del 5 d’abril, tot propietari que vulgui vendre o llogar el seu habitatge usat (construïda abans de 2007) ha de tenir el certificat d’eficiència energètica.

És un document que inclou la qualificació de l’eficiència energètica i el consum d’un edifici o part d’aquest (habitatge, local, oficina etc.), informació de procediment, descripció de les característiques energètiques i recomanacions de millora viables.

La qualificació ha de registrar-se en un organisme oficial de la comunitat autònoma corresponent perquè tingui el caràcter de certificat. Té una validesa de 10 anys i és el propietari el responsable de la seva renovació o actualització. Serà emès per un tècnic competent (arquitecte, arquitecte tècnic o enginyer) que estigui homologat a aquest efecte i que serà escollit lliurement pel propietari.

La cèdula d’habitabilitat d’un habitatge és un document que acredita el compliment dels requisits mínims perquè un espai pugui ser habitat per persones a nivell de salubritat, higiene i solidesa. Està legalitzada per les comunitats autònomes i caduca als 15 anys de ser emesa. En aquesta acreditació es regula la superfície útil, mínima, dels espais de l’habitatge així com l’equipament mínim que ha de tenir: inodor, cuina, aigua calenta, etc.

Els requisits no són molt exigents així que el més habitual és que els habitatges compleixin els mínims. Segons la Llei 18/2007 aquest document s’exigeix quan es lloga o es ven un pis i a més, al contractar i donar d’alta els serveis d’aigua, llum i gas. 

Si no disposes de la cèdula d’habitabilitat o la tens caducada, pots contactar amb un Arquitecte tècnic, aquest realitzarà una inspecció visual a l’immoble i comprovarà si compleix o no amb la normativa actual. Un cop es disposi del Certificat, s’ha de lliurar a l’administració que correspongui juntament amb la resta de documentació necessària. La resposta a aquest tràmit no sol demorar-se més d’un mes, tot i que depèn de cada comunitat autònoma.

Hi han tres punts clau a l’hora de saber quant val un pis: 

Criteris tècnics: Aquells que tenen a veure amb les característiques del pis i el seu entorn. Es té en compte l’equipament i les infraestructures de la zona: transports, proximitat de col·legis, centres sanitaris, zones verdes, supermercats, comerços i si hi ha factors que puguin afectar el descans i al benestar dels habitants. L’edifici, el seu disseny, la ubicació exacta, l’antiguitat, la conservació i les infraestructures i serveis (ascensor, garatge, cub d’escombraries, serveis de neteja o la presència d’un porter en la comunitat) també es tenen en compte a l’hora de valorar l’immoble. Finalment es té en compte l’habitatge: La superfície és un condicionant clau, així com el nombre de dormitoris i de banys. Es té molt en compte que els metres quadrats estiguin ben distribuïts entre les estances, les zones de pas i les terrasses que, si estan tancades, computen en el càlcul de superfície total. El traster i el garatge també s’inclouen en la superfície si estan inscrits al registre. 

Criteris de mercat: Més important que el valor del teu pis és saber per quin preu podràs vendre-ho. Per tenir una idea aproximada és una bona idea consultar altres pisos de característiques similars a la teva, ja sigui apropant-te a la immobiliària perquè et facin una valoració de mercat, o consultant els anuncis dels principals portals immobiliaris. És important tenir en compte que els preus que vas a veure són de pisos que estan a la venda, que no vol dir que es vagin a vendre al preu que es demani per ells. Els estudis de mercat ens indiquen que el preu de venda real sol estar entre un 10% i un 20% per sota del valor mitjà que trobem en els portals immobiliaris. 

Criteris excepcionals: Hi ha una sèrie de característiques que afegeixen valor al pis i que no es contemplen als criteris de mercat o als tècnics. Són aquells detalls particulars d’un pis que el fan summament atractiu per a una persona que vulgui viure en ells. Un clar exemple seria un àtic amb una terrassa amb vistes a la mar o a la Sagrada Família, un altre la lluminositat del pis, etc … Si tens la sort de vendre un pis amb alguna característica similar tingues en compte que és molt probable que la gent estigui disposada a pagar un sobrevalor per ell.

Actualment el mercat immobiliari té una oferta molt gran de pisos en venda, de manera que el factor determinant a l’hora de vendre un pis és la cartera de clients que et pot oferir una agència. Has de tenir en compte que els potencials compradors tenen molts pisos a la seva disposició pel que tret que benes barat, la millor forma de portar-los al teu pis és a través d’un professional que ja té relació amb molts d’ells. 

El determinant a l’hora de decidir-te per una agència o diverses és que valors la quantitat de compradors de la seva cartera i la relació que tenen amb ells. Una agència local tindrà normalment més opcions de vendre el teu pis, ja que els compradors solen contactar amb les agències de la zona on busquen. A més a l’tenir tracte habitualment amb el client comprador, saben amb exactitut quant està disposat a pagar. Un altre punt a favor de contractar una agència que els mitjans de publicitat dels que se serveixen són molt més amplis o nous, i poden arribar a molta més gent que estigui buscant comprar un habitatge de les característiques de la teva. Finalment és una garantia que l’operació estarà en tot moment en mans d’un professional, que vetllarà pels teus interessos i per que l’operació es pugui realitzar sense sobresalts ni imprevistos. En cas que l’agència operi dins de Catalunya, assegura’t que estigui inscrita al AICAT (registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya), ja que legalment està obligada a això i per a tu és una garantia de professionalitat.

Actualment les formes més habituals de cercar pis són a través de portals immobiliaris a internet, mitjançant una agència immobiliària o a través d’un Personal Shopper Immobiliari (PSI). En el primer cas, els portals amb major oferta immobiliària són Fotocasa, Idealista i Habitaclia; tots disposen de cercadors perquè puguis seleccionar les característiques del teu pis ideal. Les agències disposen de carteres pròpies, amb l’avantatge que coneixen tots els detalls dels pisos, de manera que t’estalviaràs temps i estaràs assessorat per un professional. El Personal Shopper Immobiliari (PSI) és un professional especialitzat en trobar, entre tota l’oferta d’agències i particulars, els pisos que encaixin les teves preferències, seleccionar els millors i negociar el seu preu per a tu.
Un cop signada l’escriptura de compravenda, el venedor disposa de 30 dies hàbils des de la data de transmissió per abonar l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlua Municipal). D’altra banda el venedor hauria de coordinar-se amb el comprador per a tot el relacionat amb el canvi de titularitat o la baixa i alta dels subministraments d’aigua, llum i gas.
Si la venda es realitza entre particulars no hi ha limitació pel que fa a les formes de pagament. No obstant això no implica que no s’hagi de justificar l’origen qualsevol lliurament en efectiu. D’altra banda si la gestió de la venda la porta un professional cal tenir en compte que l’any 2012 va entrar en vigor la Llei 7/2012 on es restringeix l’ús de diners en efectiu i s’estableix que “No podran pagar-se en efectiu les operacions, en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 € o el seu contravalor en moneda estrangera. D’aquesta manera s’utilitzaran xecs nominatius o transferències com a mitjà de pagament, dotant així a l’operació de major seguretat i transparència “.
Les notes d’encàrrec de venda en exclusiva poden revocar-se pel client sempre que hi hagi una causa justa, és a dir, no es tracti d’una revocació arbitrària i contrària a la bona fe. El professional immobiliari només tindrà dret a ser indemnitzat quan es produeixi una revocació de l’encàrrec de qualsevol d’aquestes dues últimes formes. El com finalitzar el contracte dependrà principalment del que hagis signat amb l’agència immobiliària. Si no has signat cap contracte o el que has signat no indica res sobre la rescissió (finalització), simplement hauràs de respectar aquells clients que hagin vist el pis amb la immobiliària, ja que un cop finalitzat el contracte, si li venguessis el teu pis a un client que et va portar la immobiliària, aquesta et podria sol·licitar el pagament dels seus honoraris. És molt recomanable que comuniquis a l’agència per escrit (l’ideal és un burofax) la teva voluntat de rescindir el contracte. Si pel contrari si has signat un contracte i en ell s’estableix la forma de resoldre-ho, hauràs d’acatar el que s’ha pactat. De totes maneres és recomanable consultar el cas amb un advocat perquè t’assessori de les possibilitats de rescindir el contracte anticipadament. En el moment de signar el contracte fixa’t bé si hi ha alguna clàusula d’autorenovació. És habitual signar contractes de 2-3 mesos que es renoven automàticament si la immobiliària o tu no indiqueu el contrari. Cal estar atent.
És habitual que tinguis els teus dubtes a l’hora de signar un contracte d’exclusiva amb una agència. Pot semblar que encarregar la venda a diverses agències vagi a fer més fàcil la venda del pis, tot i que habitualment l’agència que treballi el teu pis sense exclusiva tindrà una cartera molt gran de pisos, ja que de la mateixa manera que no et demanen cap compromís, tampoc es solen comprometre amb el teu pis en particular. En contraposició l’agència que treballa amb exclusiva sol tenir una cartera reduïda, de manera que s’inverteixen més hores de treball i esforç en la venda del teu pis. L’inconvenient amb l’exclusiva és que abans de signar has d’estar convençut que l’agència correspondrà al teu compromís amb els serveis i la dedicació que correspon.
No hi ha una regulació en la matèria, de manera que sempre prevaldrà el que tu pactis amb el teu agent immobiliari. Podem dir que els honoraris en la venda d’immobles oscil·len entre el 3% i el 10% per a immobles de segona mà. Compte, això no significa que tots els agents immobiliaris cobrin aquests honoraris. En aquest sentit, en els darrers anys, s’ha produït un augment dels mateixos, bàsicament perquè la venda de l’immoble és molt més difícil del que era anys enrere. L’important és assegurar-te que els honoraris que cobren van d’acord amb els serveis que t’ofereixen. De la mateixa manera que amb qualsevol altre servei, el valor de la mateixa ha d’anar d’acord amb les prestacions ofertes.

Vull llogar el meu pis

El més recomanable és dialogar amb l’inquilí en primera instància. Tractar de solucionar el tema plantejant un pla de pagament i si la situació és irremeiable, pactar un dia concret per a la sortida de l’habitatge. La nostra experiència ens ha demostrat que la majoria de problemes de pagament es soluciona d’aquesta manera. En cas que la primera opció no prosperi o el llogater ens ignori, la decisió d’iniciar un procés de desnonament ha de ser IMMEDIATA. Per això el més recomanable és contactar amb un advocat especialitzat en aquest tipus de situacions. En cas que s’hagi contractat un administrador per a la gestió del contracte de lloguer, solem encarregar-nos dels tràmits (no així dels costos). Existeix també l’opció de contractar una assegurança d’impagament de la renda. Hi ha diversos productes segons l’asseguradora, però la majoria cobreixen de 6-11 mesos d’impagament, totes les costes i gestions judicials del procés de desnonament. El seu cost sol oscil·lar al voltant del 5-6% del valor de la renda.

Tenint en compte la nostra experiència, aquesta és una situació que es dóna molt poc. Normalment si hi ha una bona relació entre llogater i propietat mai se solen produir aquest tipus d’incidents. Per cobrir possibles desperfectes al pis hi ha la fiança (1 mes de renda) que l’inquilí lliura a la signatura de l’contracte de lloguer. No obstant això aquesta quantitat pot cobrir petits desperfectes (com esgarrapades en una porta, una rajola trencada …), habituals després d’alguns anys de viure al pis. Existeix també la Garantia addicional, que és qualsevol quantitat que el propietari decideixi afegir a la fiança.

No obstant això no és gens recomanable ja que fa molt difícil trobar un llogater que estigui disposat a desemborsar una quantitat important de diners per a una garantia addicional, quan en la majoria de pisos no es demana.

Hi ha altres productes, com són les assegurances de protecció de pagament, o l’opció d’afegir un avalador solidari per exemple, que són punts a tenir en compte a l’hora d’iniciar un contracte de lloguer, que ajuden en gran mesura, en el cas que això passi, i finalment, sempre ens queda iniciar un procés judicial de reclamació.

És molt recomanable, ja que si no estàs familiaritzat amb totes les gestions i incidències habituals quan es lloga un pis, la contractació d’un administrador de finques t’evitarà molt de temps i problemes. 

L’Administrador sempre vetllarà pels interessos en l’àmbit legal, brindant-li la tranquil·litat i Seguretat que busca el propietari, perquè la teva única preocupació sigui cobrar la teva renda mensual. Els honoraris d’un administrador de finques solen ser al voltant de el 5% del valor de la renda.

IRPF (Impost de la Renda a les Persones Físiques): Les quantitats que perceben els propietaris de l’habitatge pel lloguer tributen en l’IRPF com a rendiments de capital immobiliari. No obstant això, a les quantitats percebudes se’ls descompten les despeses que es poden deduir per l’arrendament. Despeses com els de conservació, reparació, finançament i interessos, així com els de l’administrador que gestiona l’immoble. El que tributa és doncs el benefici que obtenim del lloguer un cop descomptades les despeses. ITP (Impost de Transmissions Patrimonials): Qui està obligat per llei a pagar-lo és el llogater, tot i que s’estableix que el propietari és el responsable subsidiari.

Es recomana contractar els serveis d’un professional que no només realitzi el contracte d’arrendament, sinó que liquidi aquest impost del què nosaltres som responsables en cas que l’inquilí no ho pagui. IBI (Impost de Béns Immobles): Ha de pagar el propietari, de la mateixa manera que les taxes d’escombraries, llevat que en el contracte de lloguer s’indiqui el contrari.

Una altra despesa rellevant a l’hora d’arrendar l’habitatge, és disposar tant de la cèdula d’habitabilitat com del Certificat Energètic. En cas de no disposar-ne, el mateix professional podrà assessorar en l’elecció de l’arquitecte que ha de fer els tràmits per a la seva consecució.

Per als contractes signats amb posterioritat al 6 de juny de 2013, data d’entrada en vigor de la nova Llei d’Arrendaments Urbans, s’estableix que la durada de l’arrendament serà lliurement pactada per les parts; llegir bé el contracte d’arrendament abans de signar és essencial: el que posi aquí és el que compta. Si la durada és inferior a tres anys, la renovació es realitzarà obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de 3. Per tant, a diferència de l’anterior llei que garantia a l’inquilí un mínim de 5 anys, ara són 3 anys. Si cap de les parts manifesta res en contra passats els tres anys, el contracte es renova tàcitament 1 any més.
Aquest és un dels punts més conflictius i que generen més controvèrsia en el lloguer d’un pis. Intentarem donar unes pautes que ajudin a interpretar la Llei d’Arrendaments Urbans. Propietari: paga les avaries i obres de conservació de l’habitatge. Queden excloses les obres de millora. Només es lliura quan és un petit desperfecte. La llei esmenta que les petites reparacions derivades de l’ús ordinari corresponen a l’inquilí. Recomanem que en el contracte es quantifiqui econòmicament que es considera “petita reparació” i així evitar futurs conflictes. Inquilí: paga els danys que ell o les seves visites causin a l’habitatge llogat (per exemple: un vidre). Per a aquests imprevistos va bé contractar una assegurança especial per a inquilins. S’ocupa també de les petites despeses per l’ús quotidià del pis: canviar una bombeta o la porta de la rentadora, arreglar la cadena de el bany o la corretja de la persiana …

Comparar immobles